PANORAMA BASC (2). Per què no s´ha il.legalitzat EHAK

Davant la no il.legalització de EHAK (Partit Comunista de les Terres Basques), pel qual l'entorn de Batasuna i els seus rectors han mostrat obertament les seves simpaties i li han pregonat el vot a favor sense embuts una vegada il.legalitzada AG, es plantegen almenys dos interrogants: passa això perquè hi pot haver una entesa tàctica de fons (difícil de concretar en aquests moments) entre el govern i el radicalisme abertzale per tal d'iniciar d'alguna manera unes converses d'algun tipus en l'horitzó d'un final definitiu de la violència ?, o bé és que al PSOE li interessa que es divideixi el vot radical nacionalista, amb la conseqüència de restar escons al PNB, amb dificultats per a obtenir la majoria absoluta en les condicions del tripartit actual, i per tant posar-lo de nou en l'evidència d'haver de recórrer altra vegada als vots parlamentaris de HB (si bé de manera indirecta), en una operació que podria suposar-li un seriós desgast de credibilitat entre importants sectors del propi PNB i tenir de retruc l'efecte d'haver de buscar el recolzament de la centralitat del PSE ?

Cap d'aquestes conseqüències penso que es pot excloure en funció de la situació de fet que es creï després de les eleccions, i els resultats electorals hi apuntaran o les descartaran definitivament, però seguint l'anàlisi de la Sentència del Tribunal Constitucional de 31 de març de 2005, d'il.legalització de AG, s'hi troben consideracions que per elles mateixes són més que suficients per explicar per què el govern (l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia) no s'ha atrevit a instar la il-legalització de EHAK, o més aviat no ha pogut fer-ho, no per raons de temps, o simplement polítiques, i encara menys tàctiques, sinó per raons netament jurídiques, sospesant el "ridícul" (com ha dit algun membre del govern) que podria fer si el TC es pronunciés en contra.

Entre les consideracions del TC entorn de la vulneració, denunciada per AG, del dret constitucional a participar en els assumptes públics, destaquen les següents precisions :

a) La dissolució d'un partit polític no comporta la privació del dret de sufragi, actiu o passiu, dels qui en van ser els promotors, dirigents o afiliats. És a dir, no es poden perseguir els subjectes dels partits il.legalitzats per treure'n la conclusió que allà on participin electoralment es crearà inevitablement un espai d'acció política il.legalitzable. El punt central rau en la "continuïtat" o "reconstrucció", per mitjans defraudatoris, dels partits prèviament il-legalitzats. I en aquest sentit cal acreditar no només la voluntat de defraudar sinó la connexió concreta, el resultat, entre el partit il.legalitzat i l'agrupació electoral, o nou partit, que es pretén crear, de manera que quedi provat sense marge de dubte que hi ha elements objectius suficients de "continuïtat orgànica, funcional, personal i financera". No cal recordar que EHAK ja porta uns anys funcionant, el va legalitzar l'anterior ministre d'interior, Acebes; en aquests moments és impossible poder acreditar, amb el rigor que exigeix el TC, aquesta continuïtat orgànica, funcional, personal i financera, entre HB i EHAK.

b) El TC ha valorat positivament els elements objectius tinguts en compte pel T.Suprem a l'hora d'il.legalitzar AG ( com ara l'Assemblea de Batasuna celebrada a Guecho el 10 de març de 2005, o la reunió mantinguda el 25 de febrer de 2005 entre promotors d'AG i membres de la Mesa Nacional d'Herri Batasuna, i sobretot el propòsit clarament manifestat en les converses legalment intervingudes en un centre penitenciari, entre un membre d'ETA i un responsable d'HB, de crear un "esquema" consistent en la presentació de dues llistes, una de "bruta" i una altra de"neta") però ha criticat els elements subjectius examinats pel TS. En aquest sentit senyala: " El fet que l'Agrupació hagi volgut presentar-se a les eleccions sense més programa electoral que la denúncia de la impossibilitat de què ho puguin fer els partits dissolts, ha de ser valorat amb especial cautela, doncs és obvi que en un sistema democràtic, des del respecte a la legalitat i fent servir només mitjans pacífics, són admissibles totes les opcions polítiques, inclús les xifrades en la crítica més oberta al propi sistema democràtic, perfectament articulables a través de programes de pur testimoni". És a dir, el recurs de Batasuna a votar a favor d'un grupúscul testimonial, com és EHAK, pel fet de no tenir cap més opció i per denunciar la impossibilitat de fe-ho per la dissolució del propi partit, està dins de les coordenades democràtiques acceptables pel TC.

c) El TC és particularment contrari a l'apreciació que féu el TS de les llistes de firmants o avaladors de l'Agrupació AG, i sosté que la història personal (política, judicial o policial) no pot significar indici de la continuïtat del partit dissolt, doncs les firmes només expressen de iure el recolzament a què una determinada candidatura accedeixi a la competència electoral, i no es poden projectar sobre l'Agrupació sospites que apareixen d'unes conductes sobre les que l'Agrupació no té control i que li són formalment alienes. De simples conjectures no es pot derivar un indici. Diu textualment :" Donar un pas més i plantejar una impròpia responsabilitat jurídica per la sola adhesió de tercers ( amb la càrrega conseqüent de refusar el recolzament o d'haver de suportar una conseqüència adversa) és quelcom realment delicat, que només es podria acceptar si aquesta adhesió fos en si mateixa, pel seu subjecte (l'organització terrorista) o pel seu contingut ("autoreconeixement" en l'Agrupació pels portaveus d'una organització dissolta) constitutiva d'un il.lícit a la llum de la pròpia legislació de partits". És a dir, la legalitat vigent sobre els partits polítics no permet arribar a la conclusió de continuïtat defraudatòria entre un partit dissolt i un altre de nova creació, o preexistent, pel simple fet de constatar-s´hi un recolzament, ni que sigui majoritari, de part de membres dels partits dissolts. El supòsit encaixa perfectament en la impossibilitat actual d'il.legalitzar EHK pel simple fet obvi de recolzament dels membres d'HB.

Aquesta anàlisi em porta a dues conclusions, o més aviat reflexions :

1.- Sigui quina sigui l'opinió que mereixi la reforma que es va fer de la Llei de Partits Polítics, la interpretació que en fa el Tribunal Constitucional és rigorosa i restrictiva a l'hora de delimitar les causes d'il.legalització exclusivament entorn de la "continuïtat" defraudatòria que s`ha d'acreditar amb proves o indicis objectius que respectin en tot cas el dret fonamental a la participació política.

2.- La no il.legalització d'EHAK respon a una impossibilitat jurídica de fer-ho, en aquests moments. Sense buscar-ho, el govern i el PSOE en poden sortir beneficiats per les conseqüències que apuntava al principi. El panaroma que per aquest fet es pot desenvolupar després de les eleccions (és pura hipòtesi) podria deixar encara més el PP en el desconcert i falta de reflexos que arrosega des de l'11 M : denuncia maniobres o falta de voluntat política per il.legalitzar EHAK, i no afronta de forma objectiva les veritables raons que li van fer perdre les eleccions i les que ara podrien, paradoxalment, ajudar a la recuperació d'un espai de moderació i centralitat al País Basc. Algun dia haurà de fer cas a la força dels fets.