Violència sobre les dones

La Llei de protecció integral contra la violència de gènere, aprovada per unanimitat al Congrés (una de les promeses del govern socialista), entrarà en vigor d'aquí a pocs dies, excepte en els punts estrictament judicials (que, per cert, poden portar bastants mals de cap als Jutjats encarregats de tramitar els aspectes civils i penals simultàniament).

La Llei irromp amb una declaració solemne des de la primera frase de l'exposició de motius : "La vilència de gènere no és un problema que afecti l'àmbit privat". És a dir, s´ha acabat el considerar que en les relacions de parella, matrimonis o parelles de fet, hi regna un àmbit impenetrable on puguin ser assumides pràctiques de violència física o síquica. Allò privat esdevé públic , o almenys social i per tant sotmès al control de les normes de convivència.

En els aspectes educatius és significativa la insistència de la Llei en el fet que cal educar en la prevenció dels conflictes i en la pràctica de la resolució pacífica dels mateixos ( pràctiques de mediació a tots nivells : potser la forma més eficaç de combatre la violència). Quant a la publicitat, seran il.lícits els anuncis que "presentin les dones de forma vexatòria, sigui utilitzant directament i particularment el seu cos o parts del mateix com a simple objecte desvinculat del producte que es pretengui promocionar, sigui utilitzant la seva imatge associada a comportaments estereotipats que vulnerin els fonaments del nostre ordenament coadjuvant a generar violència". Una mica vague; però quants anuncis publicitaris resistirien una anàlisi des d' aquest prisma ?, i quants programes de TV ?

Hi ha notícies que relativitzen aquesta bona intenció de regular els aspectes més interns de la convivència en parella, i que demostren que la normativització a vegades és com un vestit que s´ha tornat vell, que s´ha fet petit o que simplement cau malament i penja per tots costats a les persones que l'han de portar. La violència de gènere s'estructura i s'enquista en el si de la convivència social més ampla. Algunes notícies que em fan pensar en aquest sentit :

1. Les denúncies per maltractaments de gènere s'han multiplicat espectacularment els dos últims anys. Sembla que es pot començar a pensar que no és que ara es coneguin més casos perquè se'n denuncien més ( que també), sinó que el fet de conèixer'ls crea una certa mímesi, és a dir, fa que molts caiguin en la temptació d'imitar-los, de reproduir-los; com si diguéssim : " doncs aquí estic jo també, i no em fa res demostrar que sóc capaç d'això, i que se sàpiga". Un cercle viciós i infernal.
2. La jutessa decana d'Alacant ha prohibit el matrimoni d'una parella perquè havia dictat prèviament una ordre de protecció de la dona, per violència de l´home, tot i que aquella l'havia perdonat. Fins aquí pot arribar la norma? No es corre el risc de violentar la llibertat personal, de coaccionar les decisions prèvies a qualsevol sanció normativa?
3. Un home de més de vuitanta anys va matar la seva dona que tenia sota el seu cuidado, de més o menys la mateixa edat i que patia una malaltia incurable; després, es va suicidar penjant-se. Quants homes se suiciden després de matar la seva companya ? No serà que l´'home sovint no pot fer front al vertigen que li crea el rol que secularment li ha atribuït la societat ?