Entrades

El lloc i el nom de cada cosa

    El lloc i el nom de cada cosa   El teu primer any se t’han fet amigues totes les coses, les tens a tocar i vius enmig d’elles, les palpes, les mires i els trobes el lloc que et diuen els grans.   Et sents formant part d’un món de joguines, d’un món que s’aplega a les teves mans i que vols fer nostre quan les endevines i amb un lleu somriure les vas ensenyant.   El flux d’aquest temps jugant amb les coses   nodrirà tothora la veu i el record i seran sempre les mateixes mans les que et parlaran, com ho fan les nostres, dels secrets que amaga la màgia dels llocs, dels noms pressentits pels teus dits d’infant.   C.A.     18 de març de 2024 1er aniversari de la Roser  

El TS es manté dins els paràmetres de la rebel.lió

Imatge
       La lectura de la Interlocutòria de la Sala del penal del TS acordant l’obertura de   causa per delicte de terrorisme contra Carles Puigdemont i Wagensberg per fets relacionats amb el denominat Tsunami Democràtic porta indefectiblement a la situació de novembre de 2017, quan es va obrir la causa per rebel.lió contra els membres del Govern i la mesa del Parlament. Crida l’atenció, però, la paradoxa que s’actuï amb els mateixos paràmetres jurídics després que el mateix Tribunal es va veure obligat a descartar el delicte de rebel.lió en el judici   del procés.   S’està produint una regressió a l’atmosfera del temps del procés, immediatament després de la DUI, quan l’alarma suscitada per la passivitat del govern Rajoy va provocar la interposició de la querella per rebel.lió. La relació de fets de la querella (103 pàgines d’un total de 118) era una exposició detallada de l’evolució del procés a partir de la declaració de sobirania del 9 de novembre de 2015, puntejada amb al.lusi

En què s’ha transformat la indignació de Xavier Trias?

Imatge
    Fa tot just vuit mesos Xavier Trias es mostrava indignat per no haver aconseguit l’alcaldia de Barcelona. Magnificava la seva derrota personal fins a l’extrem de qualificar-la com un mal per a Catalunya. Que ell no fos l’alcalde empitjorava les coses a Catalunya. Quan se li preguntà si la decisió de PSC, Comuns i PP de barrar-li el pas a l’alcaldia obeïa a la voluntat d’evitar el designi de Waterloo de tenir un alcalde independentista a   Barcelona, respongué amb un circumloqui que no resultava gaire difícil d’interpretar: no es   reconeixia com l’alcalde independentista que Barcelona havia de tenir sinó que es limitava a repetir que la decisió empitjorava les coses a Catalunya. En realitat Trias era l’alternativa conservadora al govern municipal progressista, i res més que això .    L’acceleració del temps polític té molts aspectes negatius, però en té un de positiu, contribueix a deixar en evidència les contradiccions dels seus protagonistes que en un moment opten per magnifi