Entrades

Cui prodest ?

Imatge
En la situació de bloqueig institucional cap a la que ens encaminem altra vegada, convindria preguntar-nos cui prodest?, a qui beneficia?, qui en treu profit? Estem patint les seqüeles del xoc del mes d’octubre enmig d’un gran desconcert, sense quasi poder opinar sobre res amb un mínim de sentit, sense ganes ni possibilitats de buscar una sortida raoanable i digna. El Govern del Pp està emmanillat per les conseqüències d’haver apostat només per la via judicial, i vist el resultat que no esperava del 21D cada vegada li resultarà més difícil treure rèdit de la posició d’immobilisme sistemàtic que ha adoptat durant més de cinc anys. Per la seva manca de sentit d’Estat es veu abocat a no poder comptar amb cap interlocutor a l’altra banda del conflicte, a continuar pensant només en la manera de frenar les fugides endavant del processisme, ationat per l’impuls de C’s i obligat a tancar amb pany i forrellat, de manera permanent i ostensible pensant en el seu electorat, la més mínima obertura…

Entre la negociació i el funcionament automàtic dels ressorts de l’Estat

Imatge
A la consideració de Hegel que la història sempre es repeteix dues vegades, Marx hi va afegir que la primera es produeix en forma detragèdia i la segona defarsa. A casa nostra, no van ser poques les veus que van establir un paral.lelisme entre els fets d’octubre del 34 i els esdeveniments recents de setembre i octubre de 2017. D’aquests últims n’estem fent la digestió del trauma, com diu Jordi Amat al darrer número de La Maleta de Portbou, i no sabem quant de temps haurà de passar abans no en fem la digestió completa i trobem la manera de confegir un nou relat de la relació de Catalunya amb Espanya. Tornant al paral.lelisme esmentat em trobo amb la crònica personal dels fets d’octubre del 34 que en va fer Manuel Azaña (recollida a “Mi rebelión en Barcelona” 1935, i reproduïda per Albert Balcells a “Testimonis de la Catalunya contemporània” 2017). Durant els fets d’octubre del 34 Manuel Azaña es troba a Barcelona perquè ha anat a l’enterrament de Jaume Carner, que havia estat minist…

L’ombra del 3% era allargada

Imatge
Aviat farà 13 anys. És el 24 de febrer de 2005. A la sessió del Parlament els ànims estan encesos pels fets de gener, un esvoranc al barri del Carmel de 18 metres d’amplada i més de trenta metres de profunditat que ha obligat a desallotjar més de 12.000 persones, en el transcurs de les obres de la línia 5 del metro de Barcelona. De fons, l’oposició de CiU encara no ha paït la formació de govern amb el primer tripartit del president Maragall després de les eleccions del 16 de novembre de 2003 (42 diputats del PSC, 23 d’ERC i9 d’IC) i exigeix la dimissió del Conseller Joaquim Nadal com a responsable de l’accident del Carmel. Acorralat per la virulència del debat, endut per la dialèctica arborada del moment, el president Maragall deixa anar davant Artur Mas l’afirmació fatídica: “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%”. Havien passat només quinze mesos de les eleccions del 2003, s’havia posat fi als vint-i-tres anys de domini de Convergència a la Generalitat, però CiU, …

De Mas a Puigdemont: de la il.lusió a la disjunció

Imatge
Artur Mas fa el segon pas al costat i deixa la presidència del PDEcat. L’inventor del dret a decidir, el corredor d’obstacles que no guanyava ben bé cap cursa però que no perdia mai els papers (almenys aquesta era la impressió que buscava), passa a un segon pla i deixa que el protagonisme en aquests moments de confusió l’assumeixin uns altres amb totes les conseqüències. Diu que amb aquesta decisió vol contribuir a què l’independentisme pugui ampliar la base social, el que llegit per passiva voldria dir que la seva presència al davant del PDEcat podria ser un obstacle perquè es concretin els plans de Puigdemont. Entre l’un i l’altre hi pot haver un abisme en aquests moments, l’abisme que el mateix Artur Mas va començar a crear amb les plebiscitàries del 27-S de 2015, va continuar cavant amb la declaració de sobirania del 9-N del mateix any i va consolidar amb la designació a dit del president Puigdemont sota l’impuls determinant de la Cup. El protagonisme de Mas es basava en la creaci…

Un nou factor de negació de l’acció política

Imatge
La manera com la interlocutòria de la Sala Penal d’apel.lacions del TS, en l’expeditiu Fonament de Dret 6è, resol el recurs d’Oriol Junqueras sobre la seva presó preventiva tanca definitivament la porta a l’eventualitat que l’exvicepresident pugui demostrar, per la via de la negociació política, que hi ha una forma diferent del procés unilateral seguit fins ara per defensar la posició de l’independentisme dins del marc constitucional i estatutari. Amb el seu raonament la Sala del TS no es cenyeix a considerar la probabilitat de reiteració delictica individual de l’exvicepresident sinó a donar per altament probable la repetició de la situació política que va donar lloc a la Declaració Unilateral d’Independència. I en base a aquesta probabilitat, totalment condicionada pels fets de setembre i octubre de 2017, el TS troba fonament suficient perquè Oriol Junqueras continuï en presó preventiva. Per la mateixa raó, doncs, hi podria continuar indefinidament, o almenys fins que l’actuació…

Bellmunt

Imatge
Santuari de Bellmunt,  ermita al cel suspesa, bell esguard amb ulls curulls de muntanyes, pla i bellesa.
Tens al costat el Puigmal, als peus la plana d’Osona,
 a l’esquena el Puigsacalm i al davant el Pedraforca. El Montseny i el Montserrat et miren de lluny estant
tancant el cercle sagrat de la teva soledat.
Tanta llum no té cabuda en una sola mirada i has de seguir una a una les clarors que et són donades.
C.A.

31 de desembre

Imatge
Els darrers blaus de desembre s’enfilen a Burriac per saludar cels i mar amb l’alegria de sempre, i el castell és una copa que s’alça roques amunt brindant amb l’any que s’esmuny per tots els blaus que s’apropen.
C.A.

Pessebre

Imatge
Del meu pessebre vital no en puc treure cap figura perquè perdria el sentit de tot allò que m’ajuda des que va ser el meu Nadal.
Sense el nen perdria el fil del que es renova i perdura, s’esvaniria el desig sense la verge fecunda, sense Josep que somia la culpa em dominaria. Si se m’apagués l’estrella perdria la nit amb ella i el silenci que em captiva, si el meu àngel no em parlés no tindria inspiració per emprendre el que puc fer, sense l’esglai dels pastors no em sorprendria el missatge ni el so de cada paraula, i si s’ensorrés la cova perdria el lloc i el recer de la casa que em conforta.
Conservo aquest vell pessebre vivint al racó més tendre del petit món que m’envolta, a punt per donar i per rebre el que ens uneix i ens conhorta.
C.A.

Rajoy, l’independentisme i els seus fantasmes

Imatge
Les xifres fredes dels resultats d’ahir: - Vot independentista: 70 escons, 47,49% dels vots emesos (47,74% el 2015), 106.013 vots més que el 2015. - Vot no independentista: 65 escons, 52,06% dels vots emesos (51% el 2015), 140.921 vots més que el 2015. - Diferència de vots a favor del no independentisme: 2015, 163.236 (3,26%); 2017, 198.144 (4,57€) De la distribució d’escons en destacaria: - El resultat de C’s que guanya les eleccions (37 escons) i capitalitza la polarització pel costat no independentista, deixant en la marginalitat el PP (3 escons) i castigant l’esquerra catalanista del PSC i els Comuns (25 escons, 2 menys que el 2015). - Els 34 escons de JuntsxC s’imposen per un 0,26% als 32 escons d’ERC, perdent la Cup (4 escons) més de la meitat dels escons i un 3,75% del 2015. - En conjunt l’independentisme perd 2 escons respecte del 2015. A Rajoy la suma de l’aplicació del 155 ide l’activitat desenfrenada de la fiscalia a les seves ordres li ha creat un doble fantasma: C’s és l’opció …